Com a component bàsic d'un vehicle, l'elecció del material de les rodes afecta directament el seu rendiment, seguretat i vida útil. A partir de les aplicacions de la indústria i el desenvolupament tecnològic, els materials de les rodes es poden classificar en cinc tipus principals, cadascun amb propietats físiques i químiques úniques i escenaris aplicables.
Rodes d'acer al carboni
L'acer al carboni és el material principal per a la fabricació tradicional de rodes, compost principalment de ferro, carboni i petites quantitats de silici i manganès. Els seus avantatges inclouen baix cost, alta plasticitat i facilitat de processament en formes complexes mitjançant estampació o fosa. Les rodes d'acer al carboni ofereixen una bona resistència a l'impacte, la qual cosa les fa adequades per a aplicacions que transporten càrregues pesades, com ara camions i vehicles d'enginyeria per al transport de mitja- i llarga-distància o escenaris de càrrega-pesada.
Principi tècnic: la duresa i la tenacitat de l'acer al carboni s'ajusten controlant el contingut de carboni i els processos de tractament tèrmic.
Característiques de rendiment: alta resistència però poca resistència a la corrosió, que requereix recobriment o galvanoplastia per evitar l'oxidació.
Escenaris d'aplicació: s'utilitza principalment en vehicles de baixa-velocitat o-de ruta fixa, com ara autobusos i tractors-pesants. La seva tecnologia de processament estandarditzada fa que el seu cost sigui més baix que altres materials.
Rodes d'acer inoxidable
L'acer inoxidable està fet principalment de ferro, amb elements afegits com el crom i el níquel. Mitjançant l'aliatge, es forma una pel·lícula d'òxid densa, aconseguint resistència a la corrosió. Els exemples típics són l'acer inoxidable 304 i 316L. El primer és adequat per a entorns generals, mentre que el segon funciona millor en aigua de mar o ambients molt contaminats.
Principi tècnic: el crom reacciona amb l'oxigen per formar triòxid de crom (Cr2O3), creant una capa de passivació auto-curativa. La seva resistència àcid i àlcali és superior a l'acer al carboni.
Característiques de rendiment: alta resistència al desgast i forta resistència a la corrosió, però major cost i processament més difícil.
Escenaris d'aplicació: s'utilitza principalment en vehicles de transport d'aliments, camions refrigerats, vehicles a zones costaneres o cubs de rodes de vehicles de passatgers on l'estètica és important.
Llandes d'aliatge d'alumini
Els aliatges d'alumini utilitzen alumini com a material base, amb elements afegits com el magnesi i el silici per millorar la resistència. Segons el grau d'aliatge, es poden dividir en ADC12 (per a la fosa a pressió) i 6061-T6 (per a la forja).
Principi tècnic: Els elements d'aliatge milloren les propietats mecàniques mitjançant l'enfortiment de la solució sòlida i el tractament d'envelliment. Els processos de forja poden perfeccionar encara més l'estructura del gra. Característiques de rendiment: amb una densitat de només 1/3 de la de l'acer, compta amb una excel·lent dissipació de la calor, reduint eficaçment la temperatura del sistema de fre i retardant l'esvaïment del fre.
Escenaris d'aplicació: s'utilitza àmpliament en rodes no-motores de turismes i vehicles comercials, especialment adequat per a vehicles de repartiment urbans amb cicles d'arrencada-aturada freqüents, reduint el consum de combustible i millorant la manipulació.
Llandes d'aliatge de magnesi
L'aliatge de magnesi és actualment el material estructural metàl·lic més lleuger, amb una densitat de només 2/3 de la de l'aliatge d'alumini. Els seus components principals són el magnesi, l'alumini i el zinc.
Principi tècnic: l'estructura de cristall hexagonal del magnesi li confereix excel·lents propietats d'amortiment, absorbint l'energia de vibració.
Característiques de rendiment: forta absorció de cops i alta resistència específica, però insuficient -resistència a la temperatura elevada; propens a desplaçar-se en entorns de-alta temperatura-a llarg termini.
Escenaris d'aplicació: s'utilitza en cotxes de carreres, cotxes esportius d'alt rendiment-i altres camps amb requisits de lleugeresa extremadament elevats; menys freqüent en aplicacions civils a causa de les limitacions de costos.
